Porta’m a la parcel·la del riu
Porta’m al riu és un drama familiar psicològic, que es produeix una tensió fins a un punt de ruptura per a un final increïble. Dirigida per Matt Sobel, amb Logan Miller, Robin Weigert i Josh Hamilton, la pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance i va ser elogiat per la seva subtil tensió i exploració complexa de la dinàmica familiar. Ambientada a Nebraska rural, la pel·lícula es centra en una reunió familiar que pren un gir inesperat quan un incident inquietant que implica una jove va despertar secrets familiars. L’ús de l’ambigüitat i el diàleg mínim de Sobel contribueix a l’atmosfera inquietant de la pel·lícula, deixant que el públic qüestioni els motius i les intencions dels personatges.
Mentre Porta’m al riu No va tenir un impacte enorme a la taquilla, sinó que va rebre crítiques generalment favorables de les crítiques per les seves actuacions i la seva història de cremades lentes. El to ambigu de la pel·lícula manté els espectadors compromesos, ja que se’ls porta a qüestionar -se què va passar realment entre els personatges. El retrat de Logan Miller de Ryder, un adolescent gai que visita la seva família conservadora extensa, destaca com el cor de la pel·lícula. L’exploració de la repressió, el trauma ocult i la dinàmica familiar tens ha provocat Porta’m al riu Ser un tema de discussió entre els cinefils que aprecien els seus temes complexos.
repartiment de manifest
Què passa per portar -me al final del riu?
La sortida de Ryder i la tensió no resolta
Logan Miller i Ursula Parker a Take Me to the River (2015)
El Porta’m al riu Acabar gira al voltant de la decisió de Ryder de deixar la reunió familiar després que les tensions arribin a un punt de ruptura. Al principi de la pel·lícula, la família de Ryder ja està a la vora de la seva identitat com a adolescent gai en un entorn conservador. La situació empitjora quan Ryder i el seu cosí Molly es queden sols i es produeix un incident ambigu. El comportament de Molly després planteja sospita i la seva mare, interpretada per Weigert, acusa Ryder de conductes inapropiades.
El climactic moments of Porta’m al riu Centreu -vos en Ryder mentre navega per la creixent animadversió dins de la seva família.
El climactic moments of Porta’m al riu Centreu -vos en Ryder mentre navega per la creixent animadversió dins de la seva família. As he prepares to leave the reunion, it’s clear that the family’s unresolved traumas, hinted at throughout the film, have come to the surface. Elre’s a sense that Ryder’s presence has reopened old wounds, although the film never explicitly states what these traumas are.
El ending of Porta’m al riu Es manté deliberadament obert, amb la sortida de Ryder que simbolitza tant la seva escapada de les emocions reprimides de la família com el seu reconeixement que no pot canviar els seus problemes de llarga durada. Mentre the audience is left with many unanswered questions, the final scenes emphasize that the real conflict lies not in what happened between Ryder and Molly, but in the family’s unwillingness to confront their own internal fractures.
Relacionat10 millors drames familiars moderns per veure com els gitanos
Per a tots els aficionats que van encantar el clàssic, subtil, artístic i dramàtic Flair dels gitanos d’Alfonso Cuaron, són moltes pel·lícules a veure a continuació.
Pals
Què va passar entre Ryder i Molly?
L’ambigüitat és al cor de portar -me al riu
Una de les preguntes centrals de Porta’m al riu és si la interacció de Ryder amb el seu cosí jove Molly era innocent o alguna cosa més preocupant. El movie provides little clarity on this matter, leaving the audience to interpret the events based on subtle behavioral changes and unspoken accusations. In the pivotal scene, Ryder and Molly are briefly alone, and when Molly emerges, she appears emotionally shaken. Soon after, her mother accuses Ryder of something inappropriate, but the film offers no concrete evidence to support or disprove these claims.
Aquesta ambigüitat és una elecció deliberada del director Matt Sobel, que volia desafiar les percepcions i expectatives del públic. En lloc de proporcionar una resposta clara, Porta’m al riu Explora com les famílies solen utilitzar la projecció i la projecció per evitar enfrontar -se a problemes més profunds. En aquest cas, la família de Ryder, ja incòmoda amb la seva sexualitat, pot utilitzar l'incident amb Molly com a excusa per distanciar -se d'ell. L’ambigüitat augmenta la tensió de la pel·lícula, obligant els espectadors a agafar la realitat inquietant que la veritat sovint s’enfosqueix per la repressió i l’evitació familiar.
La decisió de Sobel de deixar l’incident inexplicable convida a una discussió més àmplia sobre com el trauma pot distorsionar la percepció. La reacció de la família a l'incident revela més coses sobre les seves lluites internes que sobre el comportament de Ryder, il·lustrant la facilitat de malentesos en conflictes més grans quan es deixa sense adormir.
Per què Ryder surt?
L’alienació de Ryder i la repressió de la família
Logan Miller i Ursula Parker a Take Me to the River (2015)
La decisió de Ryder de deixar la reunió al final de Porta’m al riu és significatiu, ja que reflecteix la seva constatació que els problemes de la família van molt més enllà de l'incident amb Molly. Des del principi, la identitat de Ryder crea un subcurrent de tensió que impregna la pel·lícula. Els seus familiars, en particular la mare de Molly, semblen incòmodes amb la seva presència, i l’incident amb Molly serveix de catalitzador per les seves pors i inquietuds reprimides per sortir.
La voluntat de la seva família per afrontar els seus propis traumes ocults, juntament amb la seva projecció d’aquests temes a Ryder, fa impossible quedar -se.
El film suggests that Ryder’s departure is an act of self-preservation. La voluntat de la seva família per afrontar els seus propis traumes ocults, juntament amb la seva projecció d’aquests temes a Ryder, fa impossible quedar -se. His decision to leave highlights his growing awareness that he cannot change the family’s dynamics or force them to confront their deeper issues. Instead, Ryder chooses to distance himself from a toxic environment, recognizing that staying would only subject him to further alienation and misunderstanding.
Porta’m al riu L’exploració de la repressió és més destacada per la mare de Ryder, que sembla que entén la tensió no escrita, però és impotent per abordar -la. La seva tranquil·la complicitat en la disfunció de la família afegeix la sensació d’aïllament de Ryder, ja que s’adona que fins i tot els més propers a ell són incapaços de solucionar els buits emocionals que els divideixen.
El Real Meaning Of Porta’m al riu's Ending
El 2015 Movie Is An Exploration Of Family Dysfunction
Logan Miller i Ursula Parker a Take Me to the River (2015)
El ambiguity of Porta’m al riu El final és un reflex de la naturalesa no resolta del trauma familiar. El film doesn’t offer easy answers or a neat resolution ; instead, it focuses on how families often avoid confronting difficult truths. El lack of closure in Ryder’s story underscores the film’s central message: that repression and avoidance only deepen wounds, leaving relationships fractured and unresolved.
En última instància, la sortida de Ryder significa la seva elecció per apartar -se de la dinàmica tòxica que defineix la seva família. El final de la pel·lícula suggereix que, mentre que algunes veritats poden romandre amagades, el peatge emocional d’evitar aquestes veritats continua afectant els implicats. Porta’m al riu obliga els espectadors a afrontar el malestar de l’ambigüitat i la complexitat de les relacions familiars, deixant gran part de la història oberta a la interpretació.
criat per llops
Com es va rebre el final del riu
Les opinions sobre el final es van barrejar
Porta’m al riu
El response to Porta’m al riu va ser una mica divisiu, sobretot quan es tractava de les opinions dels crítics en comparació amb els del públic general. Al damunt de Tomàquet podrit , La pel·lícula del 2015 té una qualificació del tomatòmetre del 72% (puntuació crítica) davant la qualificació de Popcornmeter (puntuació) del 41% (puntuació del públic). Tanmateix, la naturalesa polaritzant de Porta’m al riu No és necessàriament la culpa del seu final. La pel·lícula aprofundeix en alguns temes increïblement incòmodes. Mentre it handles them in a nuanced way, the subject matter of Porta’m al riu és comprensible una raó clau per la qual es van barrejar opinions.
Quant al final de Porta’m al riu Concretament, el nivell d’ambigüitat significa que si es considera un positiu o negatiu serà en gran mesura a la interpretació de l’espectador. Per a alguns, va ser una conclusió satisfactòria per a una història incòmoda però ben explicada. Per a d’altres, va ser la nota frustrant final d’una narració plena de personatges les motivacions de les quals no semblaven tenir sentit. Crític Godfrey Cheshire, escrivint per Roger Ebert , resumeix bé la situació:
Després de la seva explosió amb Keith, Ryder es va escapar i s’amaga a una casa abandonada de la propietat familiar. És un lloc esgarrifós i descarat, evidentment sense aigua, potència ni comoditats. Vine al vespre, Cindy l’anima a passar la nit allà. A quin, l'espectador pot preguntar -se: De debò? Tot i que no és una decisió totalment estranya, estira credulitat, que sembla dissenyada simplement per a un efecte dramàtic.
Elre are many other moments like that in the film, places where I simply didn’t buy what the characters were doing or saying, even while being carried along by the story’s mystery and aura of understated weirdness. As for the nature of the aforementioned psychodrama, it’s what some viewers will find off-putting while others may be puzzled as to what Sobel is actually getting at. Whether it’s a negative, or a satisfying dramatic end-point, will depend on the individual viewer.
Tot plegat, el final de Porta’m al riu No és sinó una sola peça en un trencaclosques increïblement polaritzador. El focus de les ressenyes, positives o negatives, rarament es troba en la conclusió, sinó en la història en general. Els últims moments no van fer ni trencar el tens drama de la família. Els que van gaudir del final van ser els que van respondre bé a la pel·lícula en general, de la mateixa manera que els que no es van escalfar fins als moments finals ja havien format la seva opinió abans que arribessin. L’ambigüitat al final d’una pel·lícula sovint condueix a respostes increïblement mixtes, i definitivament és així Porta’m al riu.
